Música, professionalitat i hipocresia.

Viure a una illa té avantatges i inconvenients. Crear un circuït musical variat i de qualitat és extremadament complicat. El públic és molt limitat. Ara bé, com es pot comprovar cada estiu, els concerts són nombrosos. De fet a Menorca esdevé gairebé impossible poder viure de la música durant tot l’any. Només aquelles i aquells que es dediquen a l’ensenyament tenen aquest privilegi. Quedar clar llavors que aquests no viuen dels concerts que fan.

S’ha demostrat amb el pas dels anys, que si els grups musicals volen fer diners tenen dues opcions: la primera dedicar la seva música als turistes o a les berbenes; la segona, sortir de l’illa i fer-se un nom.

Molts de grups de l’illa tenen una condició no professional. Gairebé tots els components d'un grup - no tots - a part de tocar un instrument, tenen les seves feines. Així podríem dir que per a molts la música és un hobby. Certament, tothom pot tenir somnis, i els grups o alguns dels seus components són lliures d’imaginar que qualque dia seran com els U2 o els Mecano, però ara per ara, res de res.

Ja que sabem que Menorca (encara que molts s’ho creguin) no és el centre del món, hem d’entendre que fora de l’illa existeixen grups que són professionals i viuen exclusivament de la música. Aquestes bandes cobren per actuar. Normalment (no sempre), i de manera ètica, sempre solen cobrar el mateix. Vos imagineu que un grup cobri per una actuació a Maó 2000€ i a Ciutadella 6000€? Vos imagineu l’embolic que açò provocaria? Pensau que és just que aquells que treballen durant anys amb un projecte musical consolidat amb un munt de discs a l’esquena, pagant els seus tributs corresponents com a professionals, hagin de cobrar el mateix que un grup d’aficionats a la música encara poc conegut?

Com comentàvem abans, Menorca té limitacions. Ens trobam ajuntaments petits que han de satisfer les necessitats de tots els ciutadans amb molts pocs recursos. No tenim associacions culturals potents amb capacitat per organitzar grans esdeveniments. Si que tenim, per desgràcia, un col·lectiu de gent disposada a carregar-se qualsevol iniciativa. Tot ha de ser com ells volen, a la seva manera, açò sí, sense tenir mai qualsevol tipus de responsabilitat, aquesta que caigui en associacions a les quals intentaran xuclar el màxim d’energia possible. Cada grup de l’illa és lliure de poder respondre afirmativament o negativament a la convidada a un concert. Si qualsevol grup d’aquí es vol comparar amb grups de fora que actuen en escenaris de tota Europa i porten anys a la carretera, que ho facin. L’enveja i la hipocresia també són qualitats que desgraciadament podem trobar dintre d’aquest món, el de la música.