Des del menorquinisme polític, el partit fa una crida al seny i contra la deriva ultradretana i espanyolitzadora del president del PP, després que hagi avançat que si governes derogaria la Llei de Normalització Lingüística Des del PSM-Entesa Nacionalista no es dóna crèdit a les declaracions del president del PP de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, qui avui ha afirmat que, si governes la propera legislatura, derogaria la Llei de Normalització Lingüística.
Des del PSM de Menorca i com a partit polític que defensam el menorquinisme polític i, òbviament, la llengua i la cultura pròpia de Menorca, veiem amb molta preocupació aquestes declaracions. El català, com a llengua oficial a la nostra comunitat, ha d’esdevenir un element cohesionador, vertebrador de la nostra societat i, per tant, afavorir la integració dels nouvinguts. Des del PSM pensam que feim un flac favor si no feim un gest perquè la llengua catalana sigui l’eix central de la vida quotidiana i de la interrelació social a tots els nivells. La llengua assentada històricament en un territori i una comunitat lingüística. Fet que fa temps que ho reconeix la proposta de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, basada en el concepte de LLENGUA PRÒPIA, derivada d’una comunitat lingüística i que garanteix que els drets lingüístics són alhora individuals i col·lectius. Sabem que avui dia encara hi ha algunes persones i entitats que els costa acceptar aquests principis avui universalment reconeguts: totes les comunitats lingüístiques són iguals en dret, que totes les llengües tenen el mateix valor i que totes són òptimes per exercir qualsevol funció social i comunicativa.
El PSM-EN recorda que la Llei de Normalització Lingüística va ser aprovada per unanimitat l'any 1986, quan governava el PP de Gabriel Cañellas, i que va suposar una fita en la construcció del consens social i polític per aconseguir la recuperació de l'ús social de la llengua pròpia de les Illes Balears i la igualtat lingüística real de les dues llengües oficials del país. Seria una greu irresponsabilitat i un greu error derogar la Llei de Normalització Lingüística, ja que rompria el consens en matèria lingüística i introduiria un element d'incertesa i de conflictivitat social.
Com deia Francesc Lòpez Casasnoves: “Així que si encara som menorquins, ho som gràcies a la llengua catalana, que es parla sense solució de continuïtat a la nostra illa d’ençà fa 722 anys. Si desaparegués el català de Menorca, és clar que continuaria havent-hi menorquins, però ho serien d’una altra manera. S’hauria tallat el fil d’una continuïtat cultural històrica. Ara i avui –i per molts d’anys!– el català és un element fonamental d’identitat i de pau social, una eina d’integració bàsica. No un instrument de confrontació ni disputa.”
Des del PSM consideram que cada poble no pot renunciar a la seva pròpia llengua. Els drets a preservar les llengües és un dels drets bàsics de la humanitat al qual no volem ni podem renunciar. De fet, el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia, aprovat per tots els partits de l’arc parlamentari a excepció del PSM entre d’altres coses per qüestions lingüístiques, diu: “Al llarg de la seva història, les Illes Balears han forjat la seva identitat amb les aportacions i energies de moltes generacions, tradicions i cultures, que han convergit en aquesta terra d’acollida. Així, les Illes Balears, per la confluència d’una multiplicitat de pobles i de civilitzacions, al llarg de la seva història, s’han conformat en una societat dinàmica, amb un patrimoni cultural i social, tangible i intangible, singular entre totes les cultures del Mediterrani i del món; fonamentat, en la seva més íntima profunditat, en uns valors universals incloent i no excloents. (...) D’aquesta manera, l’Estatut declara que: “(..) La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat”.
D’això es desprèn que els poders públics tenen l’obligació d’afavorir-la amb preferència. Això no implica renunciar a l’altra llengua oficial, el castellà, ni a cap altra llengua que ens permet la relació amb el món. Però entenem que la llengua pròpia, el català, ha de ser un punt de trobada, amb mesures positives per al seu foment.
Es per això, que des del PSM reclaman que el català ha de ser la llengua d’expressió vehicular del conjunt de la societat i, de la mateixa manera que reivindicam que es reconeguin els drets dels catalanoparlants a totes les administracions de l’Estat, més que mai consideram necessari que el seu ús sigui extensiu en tots els àmbits a Menorca. Aspiram a una societat pluralista, oberta al progrés i al món sencer a partir de la pròpia identitat, una societat en què tothom arribi a conèixer bé les dues llengües oficials i que el català, com a llengua pròpia, esdevingui la llengua comuna d’ús públic.
És més. Des del PSM-EN fa temps que treballam per aconseguir que la llengua catalana, i la resta de llengües oficials, tenguin un ple reconeixement a l’Estat espanyol per normalitzar la situació plurilingüe. Però davant declaracions com les del màxim dirigent del PP a les Illes, constatam que encara ens queda molta feina per aconseguir el reconeixement a les nostre pròpies illes i a tot el nostre territori.
Esteim molt preocupats perquè pensam que l’actual estat de coses no garanteix el futur de la llengua catalana, la feblesa de la nostra llengua és la feblesa de la nostra cultura i del nostre país a poble. Més encara quan un dels principals partits de les Illes, que representa una part important dels ciutadans de les Illes, fan declaracions com aquestes assumint les tesis ideològiques dels sectors més radicals, espanyolitzadora i ultradretans del seu partit. Tot i que no ens sorprèn, ja que com deia Damià Pons: “En realitat, els governs del PP, amb unes poquíssimes excepcions puntuals, sempre han donat l’esquena a la llengua pròpia de les Balears. Sí, pròpia de les Balears, perquè arreu del món es fa ús del sentit comú i s’accepta l’evidència que tots els territoris tenen un idioma històric que els és propi. El PP com a partit polític és una maquinària ideològica i instrumental que ha fet de l’eliminació de la diversitat lingüística d’Espanya un dels seus objectius prioritaris. La seva idea d’Espanya és excloent i homogeneïtzadora, sempre amb una dèria obsessiva: la consideració del castellà com l’única llengua que de veritat ha de ser necessària i important. Són incapaços d’imaginar una Espanya que no estigui plenament acastellanada. (...) Per fer-ho possible, segons el moment històric, de vegades han fet ús de la violència, d’altres han promogut les tesis més escandalosament anticientífiques, o han prohibit o marginat les tradicions culturals escrites no-castellanes, o han manipulat barroerament la població immigrada, o han atorgat al castellà el monopoli de ser l’única llengua dels mitjans de comunicació, o han difós un discurs ideològic que pretenia aconseguir que els ciutadans menyspreessin i abandonassin l’ús del català, el gallec o el basc... La preeminència del castellà en les comunitats lingüístiques que fundacionalment i secularment eren de llengua no-castellana ha estat un punt fonamental en els programes de govern del nacionalisme espanyol al llarg dels tres darrers segles”.
Infinitat de vegades li hem sentit a dir al diputat Eduard Riudavets: “El Partit Popular s’està convertint en una mena de sucursal acrítica, complaent i gairebé muda de la dreta madrilenya més reaccionària. (...) Hem passat de les polítiques pseudo-regionalistes però amb caràcter propi de Gabriel Cañellas a una genuflexió absoluta a les ordenances emanades de Madrid. (...) Això és preocupant, i terrible pel nostre poble, perquè en definitiva s’està consolidant una formació política –la més votada a les Illes Balears– que no és altra cosa que l’escolanet de Madrid: anticatalanisme, ultraliberalisme salvatge, destrucció del territori, ofegament del comerç tradicional… Sí, cap a la dreta més extrema… és allà on van. (...) La dreta del nostre país ha vestit de moltes maneres al llarg dels anys la seva frontal oposició a la normalització lingüística: ha ridiculitzat la vàlua científica de la nostra llengua, ha invocat imaginàries discriminacions de castellanoparlants, s’ha tret de la màniga esotèriques defenses de les anomenades modalitats lingüístiques… En definitiva, totes les fal·làcies que se’ls ha passat pel cap a fi de mantenir la llengua catalana en una posició subordinada. (...) Constantment bel·ligerant contra tot el que suposi la normalització de la nostra llengua. Són molts anys on sempre s’han definit contraris a qualsevol avanç en la difusió del coneixement i l’ús social de la llengua catalana. De res serveix que el nostre Estatut d’Autonomia sigui taxatiu i expliciti tot assenyalant que les institucions de les Illes Balears n’han de garantir el seu ús normal i oficial. De res ha valgut tampoc que una llei específica del Parlament de les Illes Balears estableixi, entre d’altres, l’objectiu de crear la consciència social sobre la importància del coneixement de la llengua catalana per tots els ciutadans. És lamentable però és la realitat. No tenim una dreta que defensi la llengua de la seva terra, i si bé això em desagrada ja ha deixat de sorprendre’m. Però si hi ha un fenomen recent que em preocupa per mor que demostra que les concepcions fins ara pròpies de la dreta castellanista han fet forat en alguns sectors, o persones, pretesament progressistes.”
El PSM-EN fa una crida a la responsabilitat i s'adreça als ciutadans de les Illes, a les distintes entitats socials i als partits polítics perquè aquesta deriva del representant del PP no torni a desembocar en un conflicte lingüístic, ja superat, pel bé de tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. La nostra llengua bé s’ho val. Cal seguir defensant-la. Des del PSM ho hem fet, ho fem i ho seguirem fent, malgrat la dreta i altres excrescències més o manco il·lustrades.
PSM-Entesa Nacionalista de Menorca.
