El poema dels oprimits, Ken Zazpi

Aquesta setmana ens desplaçam a Gernika (Euskal Herria), on cap a l'any 1996 es va crear el grup Ken Zazpi. Sempre canten en euskera, i en ocasions, també ho han fet en català. La cançó seleccionada és una versió en la nostra llengua del tema zapalduen olerkia, “el poema dels oprimits”. És d'agrair que Ken Zazpi ens brindi aquest tema en català: la solidaritat no té barreres.

Hipocresia esportiva

El passat divendres 25 de juliol, vaig llegir en una columna d'un diari esportiu de la capital d'Espanya, unes línies que comparaven l'actitud feixista dels seguidors del Partizà de Belgrad amb la suposada persecució, per part dels “nacionalistes radicals”, que pateix un famós ciclista gallec per haver signat el Manifiesto por la lengua.
És molt curiós el tracte que reben els esportistes o les figures relacionades amb l'esport quan es decideixen a fer comentaris de caire polític. Quan l'opinió és favorable als moviments independentistes, des de Madrid, posen en marxa tota la maquinària destructiva per enfonsar a la persona en qüestió. Cal recordar el cas Oleguer, que en un article molt formal on destapava les incongruències de la “justícia” espanyola en el cas De Juana Chaos, fou lapidat sense miraments per la premsa espanyola. També és per emmarcar el tracte que rep el president del F.C. Barcelona després d'haver parlat sobre Catalunya. Els mitjans espanyols solen afirmar que no s'ha de mesclar l'esport i la política, però només quan els interessa. La victòria de la selección la passada eurocopa i tot el que l'envolta, té un alt contingut polític. Per què ha costat tant parlar de l'escollit millor jugador de l'eurocopa? Per què molta gent considera sinònim de normalitat firmar l'esmentat Manifiesto? Un escrit totalitari que pretén marginar les llengües oprimides que encara subsisteixen a l'Estat espanyol. És igual si un porter del Real Madrid o escriptors de renom signen un manifest de caire feixista, açò no importa, tothom pot opinar... però només sobre l'indivisible unitat d'Espanya.
Per exemple, per què no es van posar amb aquest jugador, com van fer amb l'Oleguer Presas?

S'Albaida guanya el IX Concurs Internacional de Folk “Cuarto de los Valles”

La música cantada en menorquí està d'enhorabona gràcies a S'Albaida. El passat divendres 25 de juliol el conjunt menorquí va guanyar el Concurs Internacional de Folk que es va celebrar al poble de Navelgas (Astúries). S'Albaida va actuar el tercer dels tres finalistes, i va encantar al públic i al jurat del concurs. D'aquesta manera s'emportaren el primer premi cap a Menorca en detriment dels grups “Ginga” de Portugal i “Aveliaña” de Pontevedra.
Des de l'Associació Puig d'Ostern volem fer palesa la nostra més efusiva felicitació a S'Albaida. Endavant companys!

Fandango de les mil flors, S'Albaida

Tornam a Menorca i ens deixam emportar per les màgiques melodies de S'Albaida. El "Fandango de les mil flors" pertany al seu darrer treball "Xalandria" (2008). S'Albaida porta des del 1998 meravellant amb la seva música. Les seves cançons fan olor de mar, de mediterrània... A Ferreries podrem gaudir de la seva música el divendres 15 d'agost.

Crema Catalana, Mesclat.

Mesclat és un grup que fusiona la música tradicional amb el rock i que està format per músics de diverses formacions: Joan Reig, Titot, Carles Belda, David Rosell, Pep Toni Rubio, Joan Aguiar i Marcel Caselles. Des que es va fundar al 2000 el grup no ha parat de tocar en directe oferint una proposta innovadora i festiva.

L'Infant Terrible canta a Esporles "així com som"

Sota el lema “cantam així com som” es celebrà a Esporles, el passat dissabte 5 de juliol, la 9ª Trobada de Músics per la Llengua. Hi van actuar més d'una una trentena de grups des de les 12 del migdia fins a les 5 de la matinada. Pels 4 escenaris repartits pel centre d'Esporles vam poder escoltar a Marta Elka, Nua, Tomeu Quetgles, Oprimits, Fora des Sembrat, es Reboster, Barrumbada, Musnok i molts grups més. El públic va poder gaudir d'estils musicals molt diferents: grups de rock, rumba, ska, cançó d'autor, pop, etc.

La representació Menorquina estava integrada per l'Infant Terrible, Inventari i Cris Juanico. L'Infant Terrible pujà a l'escenari a les 22 hores i durant 30 minuts va descarregar la seva força sobre l'escenari 2 del festival. Encantador de serps, Menorca 2008, Fantasia o Realitat, l'Infant Terrible, Vaixell de pedra, i l'Hamurgès van ser les cançons que el grup oferí al públic assistent. Les impressions que causà l'Infant Terrible entre el públic congregat van ser molt positives.

Durant el transcurs del esdeveniment, l'organització va dedicar uns Minuts Desafinats per esbroncar a una sèrie d'entitats i institucions que han perjudicat i fet mal a la llengua catalana. La cope, el Mundo, Carlos Delgado, Air Berlin i el Círculo Mallorquín van ser els escridassats.

Des de l'Associació Cultural Puig d'Ostern, volem donar les gràcies a l'organització: Músics per la Llengua, especialment a n'Antoni Nicolau, pel bon tracte que vam rebre en tot moment. A Inventari, pels bons moments a l'interior del “Nura Nova”. També volem agrair l'hospitalitat que ens va brindar el PSM d'Esporles que ens va deixar dormir al seu local. I com no, donar també les gràcies als Joves de Mallorca per la Llengua, per la seva simpatia i les sabates que ens van regalar. A tots, una abraçada!

Hola Pilar, Ocults

De la Ciutadella dels Ja t'ho diré viatjam cap a Manacor, on per allà l'any 1985 van néixer els Ocults. Els Ocults són molt estimats a Ferreries, ja que a començaments dels anys 90, el grup va actuar en una sèrie de concerts que mai s'oblidaran. Aquí podeu veure aquesta joia de la banda encapçalada per n'Antoni Nicolau: hola Pilar.

Èxit del Ferreries Rock

Era el primer acte organitzat per l'Associació Puig d'Ostern, i podem afirmar que va superar totes les previsions.

L'objectiu principal era el d'oferir a Ferreries un concert de Rock com els que es celebraven fa una quinzena d'anys. El lloc escollit va ser l'entrada del camp de futbol, un espai no massa gran, i a on ja s'hi havien organitzat concerts. El Club Esportiu Ferreries s'encarregà de posar una barra per tal de refrescar als assistents i des de l'associació ens vam fer càrrec de l'equip de so i de llums.

El concert va començar amb puntualitat britànica a les 22 hores amb The Juins, un grup jove que va tocar versions de grups de rock durant mitja hora. Seguidament pujà a l'escenari el grup Triste Páramo, que cantà les seves cançons durant una hora. Sobre la mitja nit actuà el plat fort, l'Iinfant Terrible, que des del primer segon es posà el públic a la butxaca. Més d'una hora llarga de cançons no van ser suficients per al públic congregat, una versió dels mítics Sangtraït, i un bis a petició del públic van posar fi a una esplèndida actuació. Per acabar el concert, una sorpresa: l'actuació de'n Rodri amb els Ullas3, que tancà una nit de bona música que ben segur es recordarà a Ferreries.

Per acabar, hem de dir que aquest acte no s'hagués pogut celebrar sense la col·laboració del Club Esportiu Ferreries i l'Ajuntament. Volem agrair també la col·laboració d'un gran tècnic de so, en Lluís Janer (Es Penell).

Foto: Olga Febrer

Històries de la mar

Qualcú es mou en mig de l´oceà, patinant ones sense destí.
Com un fantasma en l´obscuritat, no l'atura cap remolí.

Vaixell de la nit que navegues sense fer renou,
replet d´esperits que espanten als pescadors.

Ningú sap els motius de la seva presència,
ni a qui pertanyen aquestes veus que s´amaguen en la boira.

Històries de la mar, rondalles d´avis pels seus nets,
mentides o veritats que romanen en el temps.

Desaparicions misterioses que no s´han resolt,
han fet crèixer la llegenda i també la por.

Antics capitans, que ara passen tot el dia al port,
i omplen els bars presumint de la seva sort.

Diuen que ells, tot valents amb la seva tripulació,
van poder planta cara… A la nau de la maldició.

Històries de la mar, rondalles d´avis pels seus nets,
mentides o veritats que romanen en el temps.

(Òscar Pons)

El clip de la setmana

És important no deixar d'escoltar les cançons que han fet gran a la música cantada en català. No hem de deixar de donar suport a tots els grups de la nostra terra que decideixen cantar en la nostra llengua. A partir d'aquesta setmana, encetam al bloc de l'Associació Cultural Puig d'Ostern, un espai dedicat als clips que han fet i faran història. Cada setmana escollirem un videoclip i el penjarem al bloc. Els més joves podran descobrir grans grups, i els més vells podran recordar moments memorables. També podrem gaudir dels grups que ara són el present de la nostra cançó.
Per encetar aquesta secció, hem escollit una cançó d'un dels grups menorquins que han arribat més enfora: Ja t'ho diré. No necessiten més presentació, aquí teniu Així i tot del disc Moviments Salvatges (1995).