Totes i tots hem llegit i sentit aquests darrers mesos sobre la polèmica que s’ha aixecat envers l’ús de la llengua catalana a l’hospital Mateu Orfila, mitjançant la qual diversos col.lectius clamaven en favor de l’ús del castellà a la sanitat pública. Hem pogut observar com l’argument de que fan bandera aquests col.lectius és el de justificar la lliure expressió dels metges, es a dir, el castellà, i segueixen dient que els metges tenen prou feina com per haver d’aprendre el català i el discurs demagògic prosegueix xalocant que de no canviar la normativa, l’illa de Menorca corre el risc de quedar sense metges.
Des de l’Associació Cultural ses Tres Boques volem dir que aquests posicionaments fan recular la nostra llengua, i sobre tot, si aquests arguments provenen de col.lectius que enmarquen ciutadans catalano-parlants.
Desde l’associació defensam fermement l’ús del català en el conjunt de l’administració autonòmica, ja que pensam que és vital per a la supervivència de la nostra llengua, llengua que ha sofert un notable retrocés en els darrers 10 anys, i que seguirà retrocedint fins a la seva total folklorització si els ciutadans d’arreu de Menorca, illes Balears i la resta de Països Catalans no hi posam cura, i vetllam i cuidam la seva supervivència.
No és de rebut que aquesta llengua la nostra sigui demonitzada constantment i qüestionada pels subtils mecanismes espanyolitzadors.
Tornant al mateu Orfila, volem fer un parell d’apunts que pensam són prou rellevants.
A totes aquelles persones qui defensen la lliure expressió dels metges nou vinguts, o no tan nou vinguts. Penseu que un fillet menorquí autòcton de cinc anys no ha de fer un esforç brutal per poder expressar símptomes amb una llengua que encara no domina, no és més lògic que faci l’esforç un professional de la sanitat pública de les illes Balears per provar d’entendre al fillet? Aquí el tema és si el personal que arriba de fora és capaç d’espolsar-se els prejudicis envers el català. I si el metge que aten un pacient menorquí o castellà és anglès, com reaccionarem llavors? El seny ens diu que li hem de donar un temps d’adaptació i que haurem de tenir una mica de paciència per a que aquesta persona ens prengui la mesura. Per que no és aplicable aquesta premisa quant es tracta d’un immigrant de l’estat espanyol? Per que açò és Espanya?
Doncs que lleig viure a una Espanya que no accepta la diversitat cultural i lingüística, que trist viure a una Espanya encarcarada i homogènea on no accepten la nostra llengua i la nostra manera de veure les coses, d’expressar dolor i els nostres sentiments.
Des de l’Associació Cultural ses Tres Boques volem dir que aquests posicionaments fan recular la nostra llengua, i sobre tot, si aquests arguments provenen de col.lectius que enmarquen ciutadans catalano-parlants.
Desde l’associació defensam fermement l’ús del català en el conjunt de l’administració autonòmica, ja que pensam que és vital per a la supervivència de la nostra llengua, llengua que ha sofert un notable retrocés en els darrers 10 anys, i que seguirà retrocedint fins a la seva total folklorització si els ciutadans d’arreu de Menorca, illes Balears i la resta de Països Catalans no hi posam cura, i vetllam i cuidam la seva supervivència.
No és de rebut que aquesta llengua la nostra sigui demonitzada constantment i qüestionada pels subtils mecanismes espanyolitzadors.
Tornant al mateu Orfila, volem fer un parell d’apunts que pensam són prou rellevants.
A totes aquelles persones qui defensen la lliure expressió dels metges nou vinguts, o no tan nou vinguts. Penseu que un fillet menorquí autòcton de cinc anys no ha de fer un esforç brutal per poder expressar símptomes amb una llengua que encara no domina, no és més lògic que faci l’esforç un professional de la sanitat pública de les illes Balears per provar d’entendre al fillet? Aquí el tema és si el personal que arriba de fora és capaç d’espolsar-se els prejudicis envers el català. I si el metge que aten un pacient menorquí o castellà és anglès, com reaccionarem llavors? El seny ens diu que li hem de donar un temps d’adaptació i que haurem de tenir una mica de paciència per a que aquesta persona ens prengui la mesura. Per que no és aplicable aquesta premisa quant es tracta d’un immigrant de l’estat espanyol? Per que açò és Espanya?
Doncs que lleig viure a una Espanya que no accepta la diversitat cultural i lingüística, que trist viure a una Espanya encarcarada i homogènea on no accepten la nostra llengua i la nostra manera de veure les coses, d’expressar dolor i els nostres sentiments.
