Aquesta és la nova formació dels antics Inadaptats. Eina els ha de permetre poder jugar amb més aspectes musicals dels que empraven amb Inadaptats. Aquí podeu veure la seva interpretació de l'art de la guerra de Sunzi.
dilluns, 15 de juny del 2009
Vaga de blocs
Des de les Tres Boques ens volem adherir a la vaga de blocs convocada per dia 1 de juliol. Si voleu més informació podeu visitar el bloc den Talaiòtic.
dilluns, 25 de maig del 2009
Èxit de l'Acampallengua 2009
Exemplar de la pàgina 45 del diari de Balears del diumenge
amb foto de l'Infant Terrible
amb foto de l'Infant Terrible
4000 joves acamparen aquest passat cap de setmana a Sa Pobla (Mallorca) en motiu de la celebració de la desena edició de l'Acampallengua. D'aquests 4000 una cinquantena eren de Menorca . Es calcula que més de 15000 persones passaren per Sa Pobla per participar en algun dels nombrosos actes que s'hi van desenvolupar.
Les persones arribades d'arreu dels Països Catalans van poder participar de nombroses activitats: tallers, concerts de rock i de cantautors, teatre, correfoc, xerrades, castellers, gegants, jocs... Tot en defensa de la nostra cultura i de la nostra llengua. Ni la calor extrema va poder minvar les ganes de bulla i de reivindicació dels assistents. Per la part menorquina hem de destacar l'actuació de l'Infant Terrible a la plaça Major de Sa Pobla. Sota un sol infernal els Terribles van deixar satisfets a les persones que aguantaven la calor a aquelles hores, eren les 16:30 del capvespre amb una temperatura al voltant dels 40 graus.
La nota negativa la donaren les forces d'ocupació de l'estat espanyol, que detingueren durant el concert de la nit al coordinador de l'Obra Cultural Balear, en Tomeu Martí. Anteriorment s'havia pactat amb la Guàrdia Civil que aquests no entrarien al concert si no se'ls requeria. Tres guàrdies joves no van poder evitar fer honor a la fama que té aquest cos. En Tomeu va ser posat en llibertat dues hores després de la seva detenció gràcies a la intervenció del delegat del govern espanyol a Mallorca.
Cal destacar la feina dels organitzadors de l'Acampallengua, els Joves de Mallorca per la Llengua, i de tots els voluntaris. L'Acampallengua va ser un èxit i evidencià que facin el que facin mai ens callaran!
Més informació sobre la detenció den Tomeu Martí al diari de Balears.
dijous, 14 de maig del 2009
L'Infant Terrible a l'Acampallengua 2009
L'Infant Terrible actuarà a Sa Pobla el proper dissabte 23 de maig. L'actuació serà entre les 16 i les 18 hores del capvespre a la Mostra de Música Jove de l'Acampallengua. Durant els dies 23 i 24 es podrà gaudir, a Sa Pobla, de nombroses activitats: tallers, xerrades, concerts, excursions, etc...
Els qui tingueu ganes d'anar-hi us podeu posar en contacte amb nosaltres el més prest possible (sestresboques@gmail.com).
dilluns, 11 de maig del 2009
L'Infant Terrible a s'Enclusa
El dissabte 9 de maig vam pujar a la muntanya de s'Enclusa per començar a rodar el primer videoclip de l'Infant Terrible. L'antiga base dels EEUU a Ferreries ens va proporcionar un decorat idoni per la imatge que necessitàvem. Les estructures dels edificis es mantenen, l'interior ja és una altra cosa. Els dos marcs (interior i exterior) van ser de gran utilitat.
Sabem que la fisonomia de la base canviarà en poc temps, aquesta imatge una mica desoladora prest serà només un record. Ens agradaria que aquestes instal·lacions es destinassin al poble de Ferreries, però reconeixem que, a dia d'avui, la cosa es presenta summament complicada. Amb incertesa vam rebre la notícia de la compra de s'Enclusa per part de la “Fundación Biodiversidad”, adscrita al “Ministerio de Medio Ambiente”. Aquesta compra estava determinada per l'opció d'instal·lar a s'Enclusa un Centre d'interpretació de la Reserva de la Biosfera. S'Enclusa passava d'un “Ministerio” a un altre... La veritat és que també esperam que de tots els edificis que hi ha a l'antiga base, almenys un sigui d'ús social per a les entitats del poble. Si no és així, podrem considerar tota l'operació de desastrosa, ja que fa anys que es demana que s'Enclusa sigui pel poble de Ferreries.
dijous, 30 d’abril del 2009
El català a la sanitat pública
Totes i tots hem llegit i sentit aquests darrers mesos sobre la polèmica que s’ha aixecat envers l’ús de la llengua catalana a l’hospital Mateu Orfila, mitjançant la qual diversos col.lectius clamaven en favor de l’ús del castellà a la sanitat pública. Hem pogut observar com l’argument de que fan bandera aquests col.lectius és el de justificar la lliure expressió dels metges, es a dir, el castellà, i segueixen dient que els metges tenen prou feina com per haver d’aprendre el català i el discurs demagògic prosegueix xalocant que de no canviar la normativa, l’illa de Menorca corre el risc de quedar sense metges.
Des de l’Associació Cultural ses Tres Boques volem dir que aquests posicionaments fan recular la nostra llengua, i sobre tot, si aquests arguments provenen de col.lectius que enmarquen ciutadans catalano-parlants.
Desde l’associació defensam fermement l’ús del català en el conjunt de l’administració autonòmica, ja que pensam que és vital per a la supervivència de la nostra llengua, llengua que ha sofert un notable retrocés en els darrers 10 anys, i que seguirà retrocedint fins a la seva total folklorització si els ciutadans d’arreu de Menorca, illes Balears i la resta de Països Catalans no hi posam cura, i vetllam i cuidam la seva supervivència.
No és de rebut que aquesta llengua la nostra sigui demonitzada constantment i qüestionada pels subtils mecanismes espanyolitzadors.
Tornant al mateu Orfila, volem fer un parell d’apunts que pensam són prou rellevants.
A totes aquelles persones qui defensen la lliure expressió dels metges nou vinguts, o no tan nou vinguts. Penseu que un fillet menorquí autòcton de cinc anys no ha de fer un esforç brutal per poder expressar símptomes amb una llengua que encara no domina, no és més lògic que faci l’esforç un professional de la sanitat pública de les illes Balears per provar d’entendre al fillet? Aquí el tema és si el personal que arriba de fora és capaç d’espolsar-se els prejudicis envers el català. I si el metge que aten un pacient menorquí o castellà és anglès, com reaccionarem llavors? El seny ens diu que li hem de donar un temps d’adaptació i que haurem de tenir una mica de paciència per a que aquesta persona ens prengui la mesura. Per que no és aplicable aquesta premisa quant es tracta d’un immigrant de l’estat espanyol? Per que açò és Espanya?
Doncs que lleig viure a una Espanya que no accepta la diversitat cultural i lingüística, que trist viure a una Espanya encarcarada i homogènea on no accepten la nostra llengua i la nostra manera de veure les coses, d’expressar dolor i els nostres sentiments.
Des de l’Associació Cultural ses Tres Boques volem dir que aquests posicionaments fan recular la nostra llengua, i sobre tot, si aquests arguments provenen de col.lectius que enmarquen ciutadans catalano-parlants.
Desde l’associació defensam fermement l’ús del català en el conjunt de l’administració autonòmica, ja que pensam que és vital per a la supervivència de la nostra llengua, llengua que ha sofert un notable retrocés en els darrers 10 anys, i que seguirà retrocedint fins a la seva total folklorització si els ciutadans d’arreu de Menorca, illes Balears i la resta de Països Catalans no hi posam cura, i vetllam i cuidam la seva supervivència.
No és de rebut que aquesta llengua la nostra sigui demonitzada constantment i qüestionada pels subtils mecanismes espanyolitzadors.
Tornant al mateu Orfila, volem fer un parell d’apunts que pensam són prou rellevants.
A totes aquelles persones qui defensen la lliure expressió dels metges nou vinguts, o no tan nou vinguts. Penseu que un fillet menorquí autòcton de cinc anys no ha de fer un esforç brutal per poder expressar símptomes amb una llengua que encara no domina, no és més lògic que faci l’esforç un professional de la sanitat pública de les illes Balears per provar d’entendre al fillet? Aquí el tema és si el personal que arriba de fora és capaç d’espolsar-se els prejudicis envers el català. I si el metge que aten un pacient menorquí o castellà és anglès, com reaccionarem llavors? El seny ens diu que li hem de donar un temps d’adaptació i que haurem de tenir una mica de paciència per a que aquesta persona ens prengui la mesura. Per que no és aplicable aquesta premisa quant es tracta d’un immigrant de l’estat espanyol? Per que açò és Espanya?
Doncs que lleig viure a una Espanya que no accepta la diversitat cultural i lingüística, que trist viure a una Espanya encarcarada i homogènea on no accepten la nostra llengua i la nostra manera de veure les coses, d’expressar dolor i els nostres sentiments.
dimecres, 22 d’abril del 2009
Crid, Delên
Len Mesquida i Quim Torres són dos menorquins -d'arrel i conviccions- que s'han refugiat a Canapost, un petit poble del Baix Empordà, potser seguint el trajecte d'uns ja mítics Ja t'ho diré. Junts són Delên, un duet que s'estrena amb un album produït per Jaume Pla (Mazoni), titulat "sa roba estesa" i editat per Música Global. Diuen que fan "pop intimista de connotacions naïf" (...) Tant de bo tots els debutants fessin cançons amb lletres tendres i música suau. Roba neta i carregada de suavitzant.
(Revista Enderrock, 162 pàg.34)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)