L'Infant Terrible

De petit deies que al poble eres diferent

que no podies encaixar la teva ment.

De soledat i ràbia se t'omplien els ulls,

infància de tristesa de penúria i d'amargor.

D'al·lot notaves aquell foc ardent al teu ventrell,

que estaves tocat per la mà dels maleits.

I tu ja senties a la sang aquelles veus,

eren la raó de tots aquells estranys pensaments.

Ja veus que no són més que paraules de la ment dels inconscients.

Pensa que nedar a contra-corrent no és sacrilegi

pensa que som pocs qui lluitem contra l'imperi.

Ets l'infant que vas partir a l'estranger,

desafiant la sort, sense por a la mort.

Ets l'infant que et et vas lliurar de les cadenes,

sempre fidel als batecs del teu cor.

De petit deies que veies la sang brollar,

que ploraves en veure la sang dels vençuts.

Deies que eren talls que mai es podrien tancar,

que rajarien fins veure com morien.

Deies que la por no és suficient per caure adormit,

que les punxes cremen durant aquesta letargia.

Pensa que nedar a contra-corrent no és sacrilegi

pensa que som pocs qui lluitem contra l'imperi.

(Xavier Martí)